Encara estaven calentes
les tecles del meu ordinador de la meva darrera (i primera) entrada
al blog (fet per recomanació d'amics i amigues cansats dels meus
llargs i improcedents textos al facebook) i em deixen veure un
article on es confirma el greu perill de banalització del terme
"feixista" que jo anunciava. El Sr. Francesc Moreno a
Eldebat.cat del 21 d'agost responia al Sr. Partal inicialment en uns
termes que semblaven molt raonables. Però a mig article el Sr.
Moreno decideix utilitzar exactament el mateix tipus d'argument que
el Sr. Partal. Emparant-se en l'acusació de "feixista"
llançada per Partal al PSC, Moreno contesta que no, que "feixista"
ho és en Partal i el nacionalisme català (llegeixi's CiU i ERC), i
ja hi tornem a ser... - Feixista, tu! - No! Tu! - Tu més! I el
nivell del debat continua millorant fins que, per acabar-ho d'adobar,
el Sr. Moreno utilitza els seus "coneixements" històrics i
afirma: "A Catalunya tenim un únic precedent d'organització
política vinculada al feixisme: Estat Català". Arribats a
aquest punt (i després d'alçar-me de terra i tornar a seure a la
cadira) suspenc al Sr. Moreno, com abans ho havia fet amb el Sr.
Partal (privilegis virtuals no violents que m'agrada prendre'm de
tant en tant).
Si haguéssim de fer cas
de les conclusions de tots dos articulistes (i dels que deuen
haver-se definit ja a aquestes hores a favor d'una o altre posició)
hauríem de concloure que tenia raó el PP quan, fa ben pocs anys,
deia que Catalunya tenia un govern "totalitari": dos
partits (PSC i ERC) susceptibles de derivar en el feixisme d'un dia
per l'altre afectats per un mal similar (el nacionalisme en alguna de
els seves versions), units a una coalició (ICV-EUiA) de
post-comunistes i comunistes en actiu. Només el PP podria, doncs,
salvar Catalunya de la dictadura, ja que CiU és avui aliada d'ERC.
Serà que el Sr. Partal i el Sr. Moreno són submarins del PP? (és
ironia, lector desconegut!) Posats a dir-la grossa, ja hi haurà algú
que obri la porta...
Però ai! En ajuda del PP
compareixen els heroics militants de Nuevas Generaciones a
cop de fotografia i tuit,
per demostrar que de feixisme ells encara en saben més (i saluden
correctament, amb el braç enlaire). I encara, el seu portaveu
adjunt al Congrés dels Diputats (Rafael Hernando) afirma que "la
República llevó a un millón de muertos" (l'estúpid mite
franquista del "millón de muertos") i demana al PSOE que
"expulse a los afiliados que porten la bandera tricolor"
(la de "l'antidemocràtic Azaña", segons Partal), tot
plegat en un lloc ben discret com el programa Las Mañanas de
Cuatro (El diario.es 28.8.2013).
Estem voltats de feixistes per tot arreu...
Doncs
mireu... no! O, almenys, no encara. Vivim en un
país/nació/estat/comunitat autònoma/partit
judicial/municipi/barri/districte postal (tatxeu el que no us agradi)
on els feixistes són pocs (de moment) i estan ben localitzats
(excepte per la policia, sembla ser). Hi ha petits grups i bandes
organitzades de joves neonazis, escampades una mica per tot arreu,
que podrien un dia convertir-se en la força de xoc d'un moviment
feixista que no existeix (al menys, no encara).
Malauradament
sempre que es denuncia l'acció d'una banda d'aquestes
característiques surt un regidor, un alcalde, un conseller, etc. que
ho nega o bé ho minimitza i no fa res per arrancar la mala herba
perquè és cosa de minories, joves desorientats, etc. A continuació
un "expert" en nous feixismes ens "tranquil·litza"
tot dient que no passa res, que ja no són com els dels anys
trenta/quaranta i deu esperar que les víctimes es quedin
tranquil·les amb tan bona notícia... És veritat que avui aquests
grups no passen de ser bandes que episòdicament apallissen gent,
destrossen locals i mobiliari urbà perquè els més espavilats entre
ells (sense passar-se) ho deixen per fer-se grans i, com a màxim,
ingressen en algun partit a veure si en treuen res (preferentment el
PP per la quantitat de neo-franquisme acumulat que no els dona la
gana de netejar). Només algun, de tant en tant, es troba amb els
vells amics i es fan fotografies "entranyables" per
penjar-les per la xarxa, com una gracieta... Ni els seus majors fan
res, ni les autoritats prenen mesures perquè estan massa ocupades en
coses importants.
Mentrestant
aquí ("a casa nostra", que diuen a TV3), com a la resta
d'Espanya (amb perdó), els periodistes/opinadors/tuttolegs
s'entretenen acusant de "feixista" no importa qui (amb tal
que sigui l'adversari) i exhibint coneixements històrics que no
tenen sobre els anys trenta del passat segle XX, sense parar-se a
pensar que el fenomen neonazi és ben present, precisament, a
Catalunya. No es tracta només de les bandes d'aprenents de
squadristi: el
Parlament de Catalunya ha estat dues vegades ben aprop d'haver
d'acollir el més proper que puc imaginar-me a diputats feixistes que
hi ha en tot l'Estat Espanyol: els militants de Plataforma per
Catalunya (PxC). Per comptes d'apuntar cap al nacionalisme català o
espanyol, dins dels quals hi ha grups amb tota mena d'ideologies
d'esquerra a dreta, més valdria la pena que es fixessin en aquells
que catalanistes o espanyolistes, resulten, sobretot veritables
projectes de feixista.
Però
si tots aquests periodistes/opinadors/tuttolegs no em volen fer cas
(no tenen per què, és cosa seva...), al menys facin-me un favor:
deixin en pau la història o millor... llegeixin-ne una mica més!
Perquè a Catalunya hi ha hagut feixistes per a tots els gustos i no
només a Estat Català (on eren només una part, ubicada en les seves
joventuts fonamentalment). A Catalunya -mentre es discutia sobre
Estat Català- hi va haver Falange Española,
també les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS),
després es van unir dins FE-JONS,
varem tenir Peña Ibérica,
Legionarios del Dr.Albiñana,
pistolers dels Sindicatos Libres
i un llarg etcètera de grups i grupuscles que un dia acabarien dins
el partit únic de Franco FET y de las JONS.
I no ens fem il·lusions pensant que eren un problema "espanyol",
perquè a Catalunya eren una minoria: eren una minoria a tot arreu...
Valladolid inclosa!
Pocs
anys després (oh meravella!), quan Franco va triomfar, milers de
catalans varen córrer a fer-se el carnet del seu partit i desenes de
milers varen córrer a col·laborar amb el seu règim (encara que no
tinguessin carnet), i no hi va fer res si procedien del catalanisme o
de l'espanyolisme, perquè de tot hi va haver (perdoneu la immodèstia
d'autocitar-me: Els ajuntaments franquistes a Catalunya.
Política i administració municipal, 1938-1979,
Pagès editors, 2000; Josep Maria de Porcioles.
Catalanisme, clientelisme, franquisme,
Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2000, reeditat per Base,
2005). Són tants encara avui els que diuen que a Catalunya no hi va
haver franquistes! Són tants els neguen que tal persona fos feixista
(franquista) tot i que va tenir carnet de FET-JONS, d'excombatiente
o d'excautivo, tot i
que va ser delegat sindical, membre del Consejo Local del
Movimiento, regidor, alcalde o
diputat provincial dins d'un règim que ho era.
Des
que era jove he vist com alts càrrecs de partits que avui s'insulten
dient-se "feixista", a través dels seus portaveus
periodístics (oficials o oficiosos), han donat la mà (i gairebé la
cartera) a individus que provenien d'aquest món i que encara tenien
la barra de dir que no se'n penedien. Individus com Manuel Fraga,
perquè "negociàvem" mancomunitats de diputacions entre
dinar i dinar allà per 1976 quan l'ínclit personatge deia que el
carrer era seu -que poca memòria que hi ha a Convergència...- o com
Juan Antonio Samaranch perquè "tots" volíem Jocs
Olímpics... Per què no els hi varen dir feixistes a ells i s'ho
diuen entre ells? Doncs perquè, una vegada més, "feixista"
es fa servir de forma banal, per insultar i no per analitzar i
prevenir. La propera vegada que un pelat (o
amb cabellera, que m'és igual) agredeixi un immigrat, faci pintades
en una mesquita o trenqui els vidres de la llibreria de la
Universitat de València, llavors tots correran a dir que el feixisme
no és un perill real, que no n'hi ha per tant, que ja prendran
mesures (?) i "s'oblidaran" de tant d'article i de tant
d'abrandament antifeixista (perquè no se'ls acudirà pas de fer-se
de la plataforma antifeixista del seu barri, és clar). I tornarem a
començar...
La banalització del terme "feixista" és possiblement allò més procupant, com també passa sovint amb el terme "nazi". Així, nazi ho és qui es declara federalista (si encara gosa), qui es declara independentista i qui es declara espanyolista. El resultat és una mescla de vergonya i de ridícul col·lectiu. Tal com diu un conegut, els armaris que van deixar buits els gais ara els ocuparem els federalistes.
ResponEliminaNo és un paisatge agradable per a viure. Ingenu de mi, sempre havia pensat que la societat (o els individus que la formem) avançàvem en el pensament crític i racional, el relativisme i l'anàlisi de les situacions. Ara de sobte em desperto (o caic de la cadira) i descobreixo que no, que vivim en la irracionalitat estricta. A les manifestacions ja no s'hi va lliurement, sinó que cal registrar-se (i no sabem quin ús futur podria tenir el registre). Les memòries de Mauel Azaña serveixen per a demostrar que les esquerres "espanyoles" eren essencialment anti-catalanes... Increïble.
Som humans i ens deixem arrossegar per passions humanes, però ara vivim inmersos en una mena de deliri que costa de comprendre. Potser enllà dels anys escriurem unes memòries a l'estil de Zweig a "El món d'ahir" i ho haurem entès tot, però és decebedor que cent anys més tard i a Europa no es detecti una evolució gaire significant.
Tot això per dir-nos que el PP i el PSOE no son feixistes.?
ResponEliminaDoncs, si no ho son prou que ho semblen massa sovint. o és que es pot ser anticatalanista visceral, sense màcula de feixisme i en canvi no acceptar la comunitat musulmana et fa ser automaticament feixista?
Decepcionant Sr.Marin, que hagi de llegir d'una persona com vostè que pertany a una organització com la CUP ( espero que no parli en nom d'ella) que contra allò català, sigui llengua , persona,nació o bandera tot si val, fins i tot el que no val per a d'altres.
Benvolgut senyor Santi andalús. Decepcionar-lo és quelcom que no puc evitar sense conèixer les seves expectatives. Ara bé, puc tranquil·litzar-lo: a) no parlo en nom de la CUP; b) ni tant sols en formo part... en soc "company de viatge". Salvades les seves preocupacions m'agradaria saber d'on treu algunes de les seves afirmacions: a) que jo hagi escrit o insinuat que contra Catalunya tot s'hi val; b) que no acceptar la comunitat musulmana et fa ser feixista automàticament (en tot cas et deu fer intolerant en matèria de religió, però no veig on he parlat jo d'això, perquè jo parlava de nacions o ètnies i no de religions: l'Església catòlica és antimusulmana, antiprotestant, antibudista... i no per això és feixista); c) perquè semblen feixistes PP i PSOE (vull dir: on són els camps de concentració de les seves etapes de govern? on és la dictadura de partit únic? on són les característiques habituals del feixisme, en general, tal i com la recerca les ha establert? Si el que vostè vol dir és que PSOE i PP són antinacionalistes catalans té raó i ho comparteixo... feixistes és una altra cosa. Si el que volem és qualificar cal ser rigorosos. Si el que volem és desqualificar... mira que n'hi ha d'adjectius negatius i negativíssims, sense necessitat d'utilitzar "feixista". Jo a un garrepa li dic "garrepa", no se m'acut dir-li "impertinent", posem per cas. La nostra llengua és prou rica tant per enaltir com per insultar... I, de pas, la precisió en el llenguatge ens evita les confusions: feixista ho és Plataforma per Catalunya, tot i que afortunadament són poquets i no poden desplegar el seu programa enlloc.
ResponElimina