El mot "feixista" el carrega el diable

Encara estaven calentes les tecles del meu ordinador de la meva darrera (i primera) entrada al blog (fet per recomanació d'amics i amigues cansats dels meus llargs i improcedents textos al facebook) i em deixen veure un article on es confirma el greu perill de banalització del terme "feixista" que jo anunciava. El Sr. Francesc Moreno a Eldebat.cat del 21 d'agost responia al Sr. Partal inicialment en uns termes que semblaven molt raonables. Però a mig article el Sr. Moreno decideix utilitzar exactament el mateix tipus d'argument que el Sr. Partal. Emparant-se en l'acusació de "feixista" llançada per Partal al PSC, Moreno contesta que no, que "feixista" ho és en Partal i el nacionalisme català (llegeixi's CiU i ERC), i ja hi tornem a ser... - Feixista, tu! - No! Tu! - Tu més! I el nivell del debat continua millorant fins que, per acabar-ho d'adobar, el Sr. Moreno utilitza els seus "coneixements" històrics i afirma: "A Catalunya tenim un únic precedent d'organització política vinculada al feixisme: Estat Català". Arribats a aquest punt (i després d'alçar-me de terra i tornar a seure a la cadira) suspenc al Sr. Moreno, com abans ho havia fet amb el Sr. Partal (privilegis virtuals no violents que m'agrada prendre'm de tant en tant).

Si haguéssim de fer cas de les conclusions de tots dos articulistes (i dels que deuen haver-se definit ja a aquestes hores a favor d'una o altre posició) hauríem de concloure que tenia raó el PP quan, fa ben pocs anys, deia que Catalunya tenia un govern "totalitari": dos partits (PSC i ERC) susceptibles de derivar en el feixisme d'un dia per l'altre afectats per un mal similar (el nacionalisme en alguna de els seves versions), units a una coalició (ICV-EUiA) de post-comunistes i comunistes en actiu. Només el PP podria, doncs, salvar Catalunya de la dictadura, ja que CiU és avui aliada d'ERC. Serà que el Sr. Partal i el Sr. Moreno són submarins del PP? (és ironia, lector desconegut!) Posats a dir-la grossa, ja hi haurà algú que obri la porta...

Però ai! En ajuda del PP compareixen els heroics militants de Nuevas Generaciones a cop de fotografia i tuit, per demostrar que de feixisme ells encara en saben més (i saluden correctament, amb el braç enlaire). I encara, el seu portaveu adjunt al Congrés dels Diputats (Rafael Hernando) afirma que "la República llevó a un millón de muertos" (l'estúpid mite franquista del "millón de muertos") i demana al PSOE que "expulse a los afiliados que porten la bandera tricolor" (la de "l'antidemocràtic Azaña", segons Partal), tot plegat en un lloc ben discret com el programa Las Mañanas de Cuatro (El diario.es 28.8.2013). Estem voltats de feixistes per tot arreu...

Doncs mireu... no! O, almenys, no encara. Vivim en un país/nació/estat/comunitat autònoma/partit judicial/municipi/barri/districte postal (tatxeu el que no us agradi) on els feixistes són pocs (de moment) i estan ben localitzats (excepte per la policia, sembla ser). Hi ha petits grups i bandes organitzades de joves neonazis, escampades una mica per tot arreu, que podrien un dia convertir-se en la força de xoc d'un moviment feixista que no existeix (al menys, no encara).

Malauradament sempre que es denuncia l'acció d'una banda d'aquestes característiques surt un regidor, un alcalde, un conseller, etc. que ho nega o bé ho minimitza i no fa res per arrancar la mala herba perquè és cosa de minories, joves desorientats, etc. A continuació un "expert" en nous feixismes ens "tranquil·litza" tot dient que no passa res, que ja no són com els dels anys trenta/quaranta i deu esperar que les víctimes es quedin tranquil·les amb tan bona notícia... És veritat que avui aquests grups no passen de ser bandes que episòdicament apallissen gent, destrossen locals i mobiliari urbà perquè els més espavilats entre ells (sense passar-se) ho deixen per fer-se grans i, com a màxim, ingressen en algun partit a veure si en treuen res (preferentment el PP per la quantitat de neo-franquisme acumulat que no els dona la gana de netejar). Només algun, de tant en tant, es troba amb els vells amics i es fan fotografies "entranyables" per penjar-les per la xarxa, com una gracieta... Ni els seus majors fan res, ni les autoritats prenen mesures perquè estan massa ocupades en coses importants.

Mentrestant aquí ("a casa nostra", que diuen a TV3), com a la resta d'Espanya (amb perdó), els periodistes/opinadors/tuttolegs s'entretenen acusant de "feixista" no importa qui (amb tal que sigui l'adversari) i exhibint coneixements històrics que no tenen sobre els anys trenta del passat segle XX, sense parar-se a pensar que el fenomen neonazi és ben present, precisament, a Catalunya. No es tracta només de les bandes d'aprenents de squadristi: el Parlament de Catalunya ha estat dues vegades ben aprop d'haver d'acollir el més proper que puc imaginar-me a diputats feixistes que hi ha en tot l'Estat Espanyol: els militants de Plataforma per Catalunya (PxC). Per comptes d'apuntar cap al nacionalisme català o espanyol, dins dels quals hi ha grups amb tota mena d'ideologies d'esquerra a dreta, més valdria la pena que es fixessin en aquells que catalanistes o espanyolistes, resulten, sobretot veritables projectes de feixista.

Però si tots aquests periodistes/opinadors/tuttolegs no em volen fer cas (no tenen per què, és cosa seva...), al menys facin-me un favor: deixin en pau la història o millor... llegeixin-ne una mica més! Perquè a Catalunya hi ha hagut feixistes per a tots els gustos i no només a Estat Català (on eren només una part, ubicada en les seves joventuts fonamentalment). A Catalunya -mentre es discutia sobre Estat Català- hi va haver Falange Española, també les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), després es van unir dins FE-JONS, varem tenir Peña Ibérica, Legionarios del Dr.Albiñana, pistolers dels Sindicatos Libres i un llarg etcètera de grups i grupuscles que un dia acabarien dins el partit únic de Franco FET y de las JONS. I no ens fem il·lusions pensant que eren un problema "espanyol", perquè a Catalunya eren una minoria: eren una minoria a tot arreu... Valladolid inclosa!

Pocs anys després (oh meravella!), quan Franco va triomfar, milers de catalans varen córrer a fer-se el carnet del seu partit i desenes de milers varen córrer a col·laborar amb el seu règim (encara que no tinguessin carnet), i no hi va fer res si procedien del catalanisme o de l'espanyolisme, perquè de tot hi va haver (perdoneu la immodèstia d'autocitar-me: Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès editors, 2000; Josep Maria de Porcioles. Catalanisme, clientelisme, franquisme, Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2000, reeditat per Base, 2005). Són tants encara avui els que diuen que a Catalunya no hi va haver franquistes! Són tants els neguen que tal persona fos feixista (franquista) tot i que va tenir carnet de FET-JONS, d'excombatiente o d'excautivo, tot i que va ser delegat sindical, membre del Consejo Local del Movimiento, regidor, alcalde o diputat provincial dins d'un règim que ho era.

Des que era jove he vist com alts càrrecs de partits que avui s'insulten dient-se "feixista", a través dels seus portaveus periodístics (oficials o oficiosos), han donat la mà (i gairebé la cartera) a individus que provenien d'aquest món i que encara tenien la barra de dir que no se'n penedien. Individus com Manuel Fraga, perquè "negociàvem" mancomunitats de diputacions entre dinar i dinar allà per 1976 quan l'ínclit personatge deia que el carrer era seu -que poca memòria que hi ha a Convergència...- o com Juan Antonio Samaranch perquè "tots" volíem Jocs Olímpics... Per què no els hi varen dir feixistes a ells i s'ho diuen entre ells? Doncs perquè, una vegada més, "feixista" es fa servir de forma banal, per insultar i no per analitzar i prevenir. La propera vegada que un pelat (o amb cabellera, que m'és igual) agredeixi un immigrat, faci pintades en una mesquita o trenqui els vidres de la llibreria de la Universitat de València, llavors tots correran a dir que el feixisme no és un perill real, que no n'hi ha per tant, que ja prendran mesures (?) i "s'oblidaran" de tant d'article i de tant d'abrandament antifeixista (perquè no se'ls acudirà pas de fer-se de la plataforma antifeixista del seu barri, és clar). I tornarem a començar...